Un prevere que vivia molt lluny s’havia preparat una bona refecció per a celebrar la festa de la Pasqua. El Senyor se li aparegué en una visió i li digué: “Tu ep prepares una bona refecció i el meu servent està consumint-se de fam dins aquell recer”. El sacerdot s’aixecà immediatament i aquell mateix dia de Pasqua es dirigí amb les viandes que s’havia preparat cap a aquell indret, a la recerca de l’home de Déu, tot passant per les escabrositats de les muntanyes, per les conques de les valls i per les afraus de la terra. Finalment trobà Benet amagat dins la seva balma.

Llavors tots dos feren oració, beneïren el Senyor totpoderós i s’assegueren. I després d’entretenir-se amb tendres col·loquis sobre la vida, el prevere que hi havia anat li digué: “Apa, ara alceu-vos i prenem alguna cosa, perquè avui és la festa de Pasqua”. L’home de Déu li respongué així: “Certament sé que avui és Pasqua, perquè he merescut de veure-us”. Com que estava apartat de tothom, Benet ignorava que aquell dia fos el de la solemnitat pasqual. El venerable prevere insistí altra vegada dient: “Avui és de debò el diumenge de Pasqua, la Resurrecció del Senyor. No és escaient que dejuneu; jo us he estat enviat perquè tots dos gustem els dons de Déu totpoderós”. Llavors beneïren el Senyor i prengueren llur refecció. Quan aquesta s’acabà i finí també el col·loqui el prevere retornà a la seva església.

Per aquests mateixos temps uns pastors trobaren Benet amagat dins la balma, i com que el veieren vestit amb pells entremig dels arbusts es van creure que era u animal. Però en reconèixer que era un servent de Déu molt d’ells permutaren la mentalitat bestial amb la gràcia de la pietat. El renom de Benet fou conegut per tota la gent de les contrades veïnes, i succeí que d’aleshores ençà fou visitat per molts que li portaven el nodriment del cos, i ell, amb les seves paraules els donava el nodriment de la vida per a les seves ànimes.

Del diàlegs de sant Gregori, Llibre 2º, Cap. 1