Entorn a la vocació benedictina

Monjo — Sun, 03 Jun 2012 08:37:26 +0000

Quan hom ingressa en un monestir benedictí, ingressa en una comunitat concreta, en la que roman tota la seva vida. I l’ordre dels benedictins no va ser creat per una funció determinada com succeeix al començament de la historia d’altres ordres, sinó per viure cristianament junts, per buscar junts a Déu. Per tant els benedictins estan oberts a tots els treballs. Però allò determinant no és el treball vers fora, sinó la vida autèntica. Per mi és important seguir el meu camí junt amb altres. Això el manté a un mateix viu. I això fa que el treball sigui profitós. Naturalment, el treball també és una part essencial de la vida benedictina. No de bades, “ora et labora”, prega i treballa, és un dels nostres lemes més representatius. Encara i així, no estem subjectes a un treball, sinó que podem decidir amb certa flexibilitat a quines necessitats de les persones volem donar resposta.

Anselm Grün, de la seva biografia: Un largo y gozoso camino. Las claves de mi vida.

Vocació a la solitud

Monjo — Sat, 28 Apr 2012 07:56:26 +0000

Vocació a la solitud – renunciar a un mateix i negar-se a un mateix, confiar-se completament al silenci del bell panorama de boscos i muntanyes o de mar o de desert; tranquil mentre el sol penetra amb las seva llum els seus silencis. Pregar i treballar al matí i pregar i descansar a la tarda, i tornar a estar tranquil al vespre quan la nit embolcalla aquest panorama i quan el silenci mateix es torna tenebra i estels, vet aquí una autèntica i ben especial vocació. Són pocs els qui de debò volen que un tal silenci els penetri fins al moll dels ossos; són pocs els qui no voldrien respirar res més que silenci, nodrir-se de silenci i convertir la substància de la seva vida en silenci viu i vigilant.

Thomas Merton, de Pensaments en la Solitud

Monastica » Vocació

Entorn a la vocació benedictina

Vocació a la solitud