El P. Josep Miquel que coneixia molt be a aquell novici i que el sabia massa rigorós, li va explicar que tots som pecadors, que hem d’estar sempre a punt per respondre a la crida del Senyor però que, humans com som, estem caient constantment… Però que l’ensenyament més important, i bonic a l’hora, del gran Pare dels monjos, sant Antoni Abat, gran lluitador contra les temptacions, era el d’haver-nos il·lustrat que la vida del monjo és un pas pel desert amb els ulls fits en la Terra Promesa. Que el que cal és que seguim essent FIDELS, abandonant-nos a Déu, perseverar i que en aquesta PERSEVERANÇA  s’esdevé el nostre progrés. Que cada dia tenim una nova oportunitat per, a cada caiguda, tornar-nos a aixecar. Que Déu Nostre Senyor és el Déu de les OPORTUNITATS, les oportunitats constants. Ofereix més oportunitats fins i tot, li digué, que El Corte Inglés.

El deixeble entengué el missatge del P. Josep Miquel, s’encomanà a Déu i va seguir en el seu camí de progressió.

Hi havia però un altre deixeble que era molt i molt indolent i que no s’esforçava gens ni mica en res del que feia. El P. Josep-Miquel volgué saber el perquè d’aquesta actitud tan negativa. Preguntat per ell, el deixeble amb molta malícia, li contestà:

- “He sabut el que aneu predicant respecte al nostre Déu com a Déu de les oportunitats, millor que El Corte Inglés…” – li feu amb cantarella.

- “Així que no cal que ens esforcem de cap de les maneres perquè ja tenim garantida la Salvació” – conclogué.

Disgustat i entristit per aquesta actitud, el bon P. Josep-Miquel li respongué:

- “És ben cert que el nostre Déu és misericordiós i que ens ofereix oportunitats constants. Però cal que vegi en nosaltres una actitud fidel, de perseverança i constància. Tal com aquella que observava santa Teresa de Jesús quan deia: “A Dios rogando y con el mazo dando”…” Perquè Ell sí que ho és de fidel i constant amb nosaltres i és per això que és cert que ens ofereix tota mena d’oportunitats, per descomptat moltes més que “El Corte Inglés”… “

I conclogué:

- “He dit OPORTUNITATS, no pas REBAIXES!… Així que, ves-te’n a El Corte Inglés,  a veure si allí poden fer de tu un bon monjo…”

G. David Valls