En ocasions trobem un lloc, un paisatge, que és nou, i les formes,  perfils i ombres del qual, tanmateix, ens semblen coneguts. Això em va ocórrer amb la Regla. No era quelcom remot ni passat ni cerebral, sinó immediat i rellevant, que parlava de coses que ja coneixia sumàriament o de les que m’esforçava per descobrir el seu sentit. Tractava amb honradesa qüestions relatives a les relacions personals, a l’autoritat i la llibertat; reconeixia la necessitat d’estabilitat i de canvi; establia unes pautes per portar una vida equilibrada; m’impressionà immediatament el seu sentit de respecte i reverència per persones i coses. Vaig apreciar les seves intuïcions respecte qüestions tan quotidianes com l’hospitalitat o l’actitud vers les possessions materials. Sobre tot, parlava d’una vida allunyada de tot heroisme, molt semblant, de fet, a la vida de qualsevol família cristiana normal.

Del pròleg al llibre: “Buscando a Dios”, de Esther de Waal