Vocació a la solitud – renunciar a un mateix i negar-se a un mateix, confiar-se completament al silenci del bell panorama de boscos i muntanyes o de mar o de desert; tranquil mentre el sol penetra amb las seva llum els seus silencis. Pregar i treballar al matí i pregar i descansar a la tarda, i tornar a estar tranquil al vespre quan la nit embolcalla aquest panorama i quan el silenci mateix es torna tenebra i estels, vet aquí una autèntica i ben especial vocació. Són pocs els qui de debò volen que un tal silenci els penetri fins al moll dels ossos; són pocs els qui no voldrien respirar res més que silenci, nodrir-se de silenci i convertir la substància de la seva vida en silenci viu i vigilant.

Thomas Merton, de Pensaments en la Solitud