Quan hom ingressa en un monestir benedictí, ingressa en una comunitat concreta, en la que roman tota la seva vida. I l’ordre dels benedictins no va ser creat per una funció determinada com succeeix al començament de la historia d’altres ordres, sinó per viure cristianament junts, per buscar junts a Déu. Per tant els benedictins estan oberts a tots els treballs. Però allò determinant no és el treball vers fora, sinó la vida autèntica. Per mi és important seguir el meu camí junt amb altres. Això el manté a un mateix viu. I això fa que el treball sigui profitós. Naturalment, el treball també és una part essencial de la vida benedictina. No de bades, “ora et labora”, prega i treballa, és un dels nostres lemes més representatius. Encara i així, no estem subjectes a un treball, sinó que podem decidir amb certa flexibilitat a quines necessitats de les persones volem donar resposta.

Anselm Grün, de la seva biografia: Un largo y gozoso camino. Las claves de mi vida.