Li vaig demanar sobre els motius que el van portar a fer-se monjo i perquè havia abandonat les comoditats d’Alexandria pel rigor del clima del desert.

— Molta gent pensa que venim al desert per castigar-nos, perquè fa calor, no hi ha aigua i viure aquí és difícil – digué el Pare Dioscuros –. Però no és cert. Venim perquè estimem aquest lloc.

— Què pot estimar-se del desert?

— Estimem la pau, el silenci [...] Un pot pregar en qualsevol part. Ja se sap que Déu està a tot arreu i se’l pot trobar en qualsevol lloc. –Assenyalà vers les dunes i la foscor de l’exterior i digué –: Però en el desert, en l’atmosfera neta i pura del desert, en el silenci… Un es troba amb si mateix.

Darlymple, Desde el monte santo