Hem d’anar a la pregària com si tot només depengués de cadascuna de nosaltres: preparació dels llibres, unitat i atenció. St Benet ens parla també de la pregària personal, és molt sobri en parlar-ne, no proposa cap mètode. Recomana pregar amb humilitat i donació pura, evitar de parlar molt, puresa de cor i llàgrimes de compunció. Recordem el ric contingut que té la humilitat en el capítol VII: és el sentit de la proximitat de Déu que provoca en nosaltres l’atenció amorosa i constant, plena de reverència i d’abandó total a la seva voluntat. Una devoció pura vol dir una dedicació de tot l’ésser, quan la pregària esdevé de foc, segons l’expressió de Cassià. La puresa de cor és també una expressió molt estimada per la tradició monàstica i es refereix al punt culminant del treball d’alliberament i de purificació, quan el cor esdevé lliure de tota servitud i de tota idolatria.

Montserrat Viñas, Abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, de La litúrgia en St. Benet com a camí per viure l’Evangeli, QVC 246