Quan el monjo viu habitualment atent a la presència i a l’acció de l’Esperit Sant, conscient que tot el que fa i viu es transforma, per mitjà de la vida monàstica, en una col·laboració positiva a l’obra de Déu en ell, la seva fidelitat a Déu i a les persones, a l’Evangeli i a la Regla, queda fermament assegurada. Aleshores el monestir se li converteix en obrador de l’art espiritual: tots els deures monàstics li serveixen com instruments de bones obres; les diverses circumstàncies que se li presenten són noves ocasions d’aprenentatge o de més gran perfeccionament en l’art del ben obrar, que li permet de col·laborar, modestament però sincerament, a la gran Obra de Déu que l’Esperit Sant va portant a terme en la intimitat del cor.

Gabriel Mª Brasó, Servir en l’amor.