El monaquisme és un estil de vida marcat fonamentalment per l’Evangeli i la Regla de sant Benet. Aquest estil orienta la meva vida amb total respecte tant envers les germanes de la pròpia comunitat com cap a qualsevol persona que truca al monestir. Aquests són els elements monàstics que m’han apropat a altres religions:

• La Paraula de Déu: Una invitació quotidiana a escoltar i a dialogar amb Aquell qui em parla.
• Cercar Déu de veritat: Criteri fonamental de l’ideal benedictí i condició per ser admès a la comunitat monàstica. Al monestir hom aprèn a contemplar tota persona amb el segell diví al rostre.
• L’amor fratern i l’acolliment dels hostes, en qui sant Benet diu que hem d’adorar el Crist. «Feliç el monjo que considera a tots els homes com “déu” després de Déu» (Evagri Pòntic).
• La pregària del cor continua, silenciosa i comunitària. Ella és la medul·la de l’experiència de Déu.
• La solitud com a recerca de més comunió. La iniciativa comença en Déu. Som fets per a Déu, i no trobem repòs fins que no arribem a aquesta meta. Tots estem destinats a viure l’encontre íntim amb Déu, i aquesta és l’experiència espiritual que els creients tenim per compartir.

              Griselda Cos, monja benedictina del monestir de sant Pere de les Puel·les. Revista Dialogal, nº 35, p. 28.