No és quelcom per a ser sabut o per a ser estudiat, sinó per a ser viscut. Com tota mena de vida, emmalalteix i es mor si hom la desarrela de l’element que li és propi. La gràcia ha estat empeltada a la nostra naturalesa, i l’Esperit Sant, amb la seva presència i amb la seva acció, ens santifica. La vida espiritual, doncs, no és una vida que hagi estat arrencada de la seva condició humana i trasplantada al reialme angèlic. Vivim com  a persones espirituals quan vivim com a persones que busquen Déu. Per tal de ser espirituals cal que siguem humans. I, si per demostrar-ho no n’hi hagués prou amb la infinitat de proves tretes de la teologia, amb la prova de l’Encarnació n’hi hauria de sobres. Per què Crist és féu home si no per salvar els homes unint-los a Déu mitjançant la seva sagrada humanitat? Jesús visqué una vida ordinària com la de la gent del seu temps per tal de santificar la vida dels homes de tots els temps. Si volem ser espirituals, doncs, visquem primer normalment.

Thomas Merton, Pensaments en la Solitud